Salvador Espriu, més enllà del mite

El periodista i escriptor Pep Quintana va oferir a l’Aula d’Extensió Universitària de Solsona una mirada propera i íntima a la figura de Salvador Espriu, allunyada dels tòpics i centrada en la seva dimensió més humana.

Amb un relat viu i ple d’anècdotes, la conferència va permetre redescobrir un dels grans noms de la literatura catalana des d’una perspectiva més propera, més accessible i sorprenentment quotidiana.

El passat dijous 26 de març, l’Aula d’Extensió Universitària de Solsona va acollir una nova sessió del seu cicle de conferències amb una proposta literària de gran interès. Unes 110 persones van assistir a la xerrada LA CARA AMIGA DE SALVADOR ESPRIU, a càrrec del periodista i escriptor Pep Quintana i Riera.

Lluny de la imatge solemne i sovint distant que acompanya la figura d’Espriu, la conferència va oferir un recorregut per la seva vida i obra posant l’accent en la seva dimensió més personal i propera.

Més enllà del mite literari

Salvador Espriu és una figura cabdal de la literatura catalana contemporània, però també un autor que sovint ha estat percebut com a complex, hermètic o fins i tot inaccessible.

Pep Quintana va proposar trencar aquesta imatge, mostrant un Espriu més humà, més irònic i més proper del que sovint s’ha transmès. A través d’anècdotes, contextos biogràfics i detalls poc coneguts, el conferenciant va dibuixar el retrat d’un escriptor profundament vinculat al seu temps, però també dotat d’una sensibilitat i una mirada molt personals.

La persona darrere l’escriptor

Un dels eixos centrals de la conferència va ser precisament aquest: posar rostre i veu a la persona que hi ha darrere l’obra.

Quintana va destacar aspectes de la vida quotidiana d’Espriu, la seva relació amb l’entorn, el seu sentit de l’humor i la seva manera d’entendre la literatura com una eina de reflexió i compromís.

Aquesta aproximació va permetre als assistents entendre millor la seva obra, sovint marcada per la complexitat simbòlica, però arrelada en vivències i preocupacions molt reals.

Literatura, memòria i país

La conferència també va situar Espriu en el seu context històric i cultural, marcat per la postguerra i per la necessitat de preservar la llengua i la identitat.

En aquest sentit, la seva obra esdevé una forma de resistència i de construcció de memòria col·lectiva. Però, tal com va remarcar el ponent, aquesta dimensió no exclou la proximitat ni la humanitat: al contrari, les reforça.

 Redescobrir Espriu avui

Un dels grans mèrits de la sessió va ser aconseguir que el públic es reconciliés amb un autor que, per a molts, podia semblar llunyà.

Amb un discurs amè i accessible, Pep Quintana va demostrar que apropar-se a Espriu no només és possible, sinó també enriquidor, i que rere la seva obra hi ha una veu que continua interpel·lant-nos avui.

Una tarda de cultura i tradició

La sessió va tenir, a més, un marcat caràcter comunitari. En acabar la conferència, els assistents van compartir la tradicional celebració de la Mona de Pasqua, en un ambient distès i festiu que va reforçar el sentit de trobada i convivència que caracteritza les activitats de l’Aula.

Un moment que va anar més enllà de la conferència per esdevenir també espai de relació i celebració col·lectiva.

Paraules que apropen

La bona acollida de la sessió va evidenciar, un cop més, l’interès del públic per propostes culturals que combinen rigor i proximitat.

Perquè, tal com va demostrar aquesta conferència, la literatura no només s’estudia: també s’explica, es comparteix i es viu.

I quan això passa, els grans autors deixen de ser noms llunyans per convertir-se en veus properes que encara tenen molt a dir.

El perfil del conferenciant

Pep Quintana i Riera (Arenys de Mar, 1949), és periodista i escriptor, amb una trajectòria vinculada a la divulgació cultural i literària. Especialment interessat en la literatura catalana, com a activista cultural s’ha especialitzat en la difusió de l’obra de Salvador Espriu, al públic general des d’una perspectiva accessible i documentada.

La seva tasca combina el rigor periodístic amb una clara voluntat pedagògica, fent que figures sovint percebudes com a complexes esdevinguin més properes i comprensibles. Les seves conferències es caracteritzen per un estil amè, ric en anècdotes i amb una gran capacitat de connexió amb el públic.