Quadres d'una exposició

El dijous 21 de desembre a l’Aula d’Extensió Universitària vàrem cloure el primer trimestre amb la conferència QUADRES D’ UNA EXPOSICIÓ amb en Pere-Andreu Jariod i Ventura, divulgador musical, que ens va endinsar de ple en aquesta obra musical d’en Modest Mússorgsky.

Mússorgsky formava part del Grup dels Cinc, la banda invencible, amb César Cui, Mili Balàkirev, Alexander Borodin i Nikolai Rimski-Kórsakov. De tots cinc, a Mússorgsky se´l considerava el menys tècnic, però a l'hora, el més inspirat i natural. En aquesta època cada indret cerca la seva pròpia música, l’estil que s’anomena nacionalisme vinculat als tzars, l’òpera i les melodies del segle XIX russes.

QUADRES D’UNA EXPOSICIÓ va ser creada per Mússorgsky a partir de la seva visita a la mostra pictòrica dedicada al seu amic Víktor Hartmann, pintor, dibuixant i arquitecte, mort pocs mesos abans a Sant Petersburg als 39 anys. Hartmann va donar, amb el seu art, l’estil arquitectònic que avui considerem genuïnament rus. És el nacionalisme rus qui l’uneix a Mússorgsky. L’exposició es va fer a l’Acadèmia de les Arts de Sant Petersburg, entre els mesos de febrer i març de 1874. Va incloure més de 400 obres. Mússorgsky en tria 10, les que millor s’adapten al que volia expressar amb la música i en crea una suite.

El fil conductor de l’obra és Promenade (passeig). Durant la conferència vam fer l’audició de fragments de gairebé totes les peces musicals, és a dir de tots els quadres, gaudint de les melodies i de les explicacions d’en Pere-Andreu Jariod.

L'obra es va escriure per a piano, però possiblement és més coneguda per les diferents orquestracions i arranjaments d'altres músics i compositors.  El títol original de la suite fou Hartmann. Ja des del temps de Mússorgsky , Rimsky-Kórsakov demana a alguns dels seus alumnes que provin de fer-ne l’orquestració. I aquesta tendència s’anirà mantenint. L’arranjament més coneguda serà el de Maurice Ravel, gairebé 50 anys després de l’estrena de piano (1922).

És una obra on tots el músics es troben molt a gust tocant-la, ja que hi ha molts solos.

Es poden trobar fins a 400 versions de fragments de l'obra i en tots els estils: Emerson, Lake & Palmer, la cantant Tori Amos i el seu Night of Hunters i Debussy, en són bons exemples.

Vam finalitzar la tarda amb una animada torronada al Casal Cívic Xavier Jounou, desitjant-nos unes Bones Festes.

I des d’aquí us animem a participar a les conferències i a les activitats que l’Aula organitza i aprofitem també per desitjar-vos un feliç i venturós any nou 2024.