L'energia d'un raig de sol

Malgrat que ara viu a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), explicà amb molt orgull que era originari de Manlleu (Osona). Quan arribi el més d'octubre, farà 77 anys. Lluís Prat i Viñas obtingué el títol d'Enginyer de Telecomunicacions el 1971 i aconseguí el doctorat una dècada després. Ha estat professor a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Es va jubilar el 2015.

El dia 27 d'abril va acceptar venir com a ponent a l'Aula. Ens va parlar sobre L'ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICA I LA LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC, temes dels quals s'ha palat molt, però no deixen de tenir una vigència gairebé permanent en el nostre temps. 

En Lluís va estructurar la conferència en tres parts: energia i canvi climàtic, energia solar fotovoltaica i la lluita contra el canvi climàtic.

Inicià la primera part constatant que l'energia és benestar, que tots som conscients que necessiten aquesta energia tant l'agricultura i la ramaderia, com la indústria, els transports, els serveis, i també la quotidianitat dins de casa nostra. Sense energia la nostra civilització es col·lapsaria. I de cap manera podem tornar enrere.

De totes maneres, explicà que la producció energètica és un gran problema per a la humanitat. Si ens centrem en els darrers dos-cents anys, cap al 1800 per a obtenir energia s'utilitzava la fusta; després, ja al segle XIX, es va passar al carbó; durant la primera meitat del segle passat, esclata el protagonisme del petroli i del gas natural; cap als anys 60 també del segle passat, van prenent importància l'energia hidroelèctrica i l'energia nuclear. Actualment s'intenta potenciar cada vegada més les energies renovables. Puntualitzà després que el 85% de l'energia que consumim prové dels combustibles fòssils, en els quals ara com ara es basa el nostre model energètic. I això és un problema: els combustibles fòssils són finits i, a més, quan els cremem, emeten gasos contaminants a l'atmosfera, causants bàsicament del canvi climàtic. El planeta s'està escalfant.

Aclarí, però, que l'escalfament de la Terra no és un fenomen nou, ja que la temperatura del planeta ha anat variant al llarg dels segles: hi ha hagut glaciacions i períodes interglacials deguts a la variació orbital del planeta. Sembla que la propera època glacial començarà d'aquí a cinquanta mil anys, malgrat l'escalfament global provocat per l'ésser humà, un escalfament que trenca amb l'equilibri natural i les conseqüències no es faran esperar: desglaç del pol nord, fenòmens meteorològics extrems, pujada del nivell del mar, increment de la temperatura a Europa, onades de calor, ... I finalment sentencià que aquest canvi climàtic pot dur desertització, males collites arreu, avançament irregular de la floració de les plantes, perill d'extinció d'animals i vegetals, efectes sobre la salut humana, guerres (per l'aigua, pels combustibles, per ...).

Ja dins la segona part, digué que hi ha fonts alternatives per a produir l'energia que necessitem:

• l'energia nuclear: un tipus d'energia polèmica perquè se la titlla de verda, cosa que desperta diferències d'opinió; és barata, però la radioactivitat que se'n deriva mata la matèria orgànica.
• les energies renovables, que deriven de l'energia del sol, font inesgotable. Per exemple, tenim  l'eòlica, del vent, cada cop més desenvolupada, va molt bé i té un cost semblant a les fòssils; hi ha inconvenients: impacte en el paisatge, els molins maten aus, .... Tenim així mateix l'energia hidràulica, de l'aigua, de fa molts anys, que depèn dels cabals dels rius; davant les sequeres que es preveuen, la podem perdre. I altres, com la biomassa, la mareomotriu, ...

I es referí molt concretament a l'energia solar, la produïda per la llum i per la calor del sol. Esmentà els tres tipus que se'n deriven: l'energia termoelèctrica, l'energia termosolar i l'energia solar fotovoltaica.

L'energia solar fotovoltaica es produeix gràcies a les cèl·lules solars fotovoltaiques, les quals converteixen la llum del sol directament en electricitat. En Lluís féu una exposició molt didàctica sobre el funcionament d'aquelles petites meravelles, moltes de les quals s'agrupen en panells que es fixen a les teulades o fem que segueixin el nostre estel. Afegí, a més, que el cost d'instal·lació d'aquests panells solars cada vegada és més barat i més rendible econòmicament. Subratllà finalment que la capacitat de generar energia fotovoltaica va augmentant poc a poc i conclogué esmentant el fet de l'ús i abús en la instal·lació d'aquestes plaques.

Acabà aquest segon bloc parlant-nos de la superproducció de purins que hi ha a Osona, on hi ha uns 900.000 porcs per 150.000 habitants, vaja, 6 porcs per persona. Afirmà que gairebé la meitat de les fonts de la comarca duen aigües contaminades. I acabà dient que la fabricació de biogàs podria ser una bona solució per a tothom, però la idea no convenç a alguns qui hauria de convèncer.

Finalment, s'endinsà en la tercera part. Comentà que fa uns 65 milions d'anys sembla que va caure un asteroide sobre el nostre planeta que va aixecar tanta pols que va amagar el sol durant anys. No hi havia llum. Les plantes van morir i els grans rèptils, darrera seu. Els dinosaures, reis de la Terra, van desaparèixer. Es va produir un canvi climàtic.

Digué que anem pel mateix camí. Si la temperatura puja en excés, podem arribar a la nostra extinció. A mitjan del segle XX, alguns científics van fer un crit d'alerta sobre els efectes d'un possible canvi climàtic, però no va ser fins el 1988 que es va crear el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), un organisme que depèn de Nacions Unides, que es dedica a investigar en profunditat el fenomen i a proposar possibles solucions. I es van començar a fer cimeres internacionals per intentar arribar a acords sobre el clima: la Cimera de la Terra (1992), el Protocol de Kyoto (2002), COP-15 de Copenhagen (2009), el COP-21 de París (2015), el COP-26 de Glasgow (2021), el COP-27 de Sharm El Sheikh (2022), ... I res. Cal dir, però, que l’aprovació del textos de les cimeres del clima s’assoleix únicament amb el  consens fruit de les negociacions de tots els països, no es decideix per votació. Això significa que n’hi ha prou amb què un únic país bloquegi algun punt del redactat perquè les negociacions s’aturin i es torni al punt de partida.

Ens va fer partícips que, a part dels interessos de les grans energètiques, la situació actual de guerra a Ucraïna no ajuda gaire (dependència del gas rus, l'energia com a arma de guerra, l'adopció de mesures energètiques transitòries -energia nuclear, carbó, petroli, gas, ... abandonament de les energies verdes-). El planeta se segueix escalfant.

Per acabar ens preguntà: i què podem fer? Poca cosa. La millor: conscienciació. Hem d'abanderar una lluita ideològica per a fer un canvi de debò, crear una consciència col·lectiva, rebutjar tota política negacionista, potenciar l'autoconsum fotovoltaic.

Tant de bo. Aviam si arriben els polítics i els dirigents que pensin realment en el bé de tots.

Gràcies, Lluís! Una xerrada per a fer-nos tocar els peus a terra i potser també el cap.

La propera conferència tindrà lloc el dia 11 de maig i considerarem una temàtica ben diferent. L'Enric Bertran i González ens parlarà sobre FONTS ORALS I DOCUMENTALS SOBRE LES FIRES DE SOLSONA.

Fins aviat!