Escapada al Miracle

Cap a les 10 del matí del dia 11 d’octubre ens vam trobar cap al final del Passeig Pare Claret, on s’alça aquella singular freixera que encara serveix de referència a molts dels que vivim en aquesta ciutat, amb les taules, les cadires i els grans para-sols del Restaurant 3,14 que li fan de veïns. No teníem llistes perquè es tractava d’una excursió gratuïta i organitzada exclusivament per als socis i per a les sòcies de l’Aula d’Extensió Universitària de Solsona.

Frisàvem per marxar, però el nostre transport ens esperava a l’estació d’autobusos (com la majoria dels dies que anem de viatge). Desfet el malentès, vam anar pujant-hi a poc a poc. No el vam omplir perquè molts dels socis ja havien anat a veure l’exposició i alguns dels que hi participaven van preferir desplaçar-se amb el seus cotxes particulars.

Va ser un trajecte curt. En arribar al Miracle, cap a quarts d’onze, ens vam partir en dos grups. El primer va anar a veure l’exposició FET EN TEMPS LLIURE de Xavier Novelles i el segon, a visitar les vinyes i el celler.

Anem a pams. A la Sala d’Exposicions de la Casa Gran ens vam trobar una mostra de treballs i col·leccions de l’artista i també soci de l’Aula Xavier Novelles. Llàstima que el Xavier no va poder-nos fer de guia perquè era fora, de viatge.

Vam trobar una gran varietat de peces creades pel Xavier. Hi havia peces restaurades (una màquina de cosir i un tocadiscos antics), cadires personalitzades, teatrets, un decorat per a representacions nadalenques i joguines de fusta, així com col·leccions de locomotores a escala, cartes exclusives d’Heraclio Fournier, xapes de cava, discs compactes de sardanes i sucrets (més de 5.000). També s’hi poden veure fotografies dels treballs de l’artista i del seu procés de creació.

Ens van cridar l’atenció els dos retaules exposats a la mostra, un de romànic i un de gòtic, fets amb el sistema original, és a dir, amb fusta, pintats al tremp d’ou i amb marcs daurats.

Ha estat un plaer poder gaudir de la genialitat d’un artista com el Xavier. Per molts anys, noi, puguis fer tan bones obres.

D’altra banda, en Jordi Molner, un dels responsables del Celler del Miracle, ens va rebre davant del restaurant. Vam baixar les escales. Vam fer una rotllana en un racó de la plaça. Ens va explicar com va deixar una feina de despatx, ben remunerada, va anar a treballar durant quatre anys en un celler i va decidir finalment apostar per un projecte il·lusionant, però ple de dificultats. Ens va acompanyar darrere del monestir i vam anar a parar a les vinyes. Ens va explicar els diferents tipus de raïm que en conreaven, les altres vinyes que treballaven, la feina quotidiana, les dificultats afegides per culpa de la sequera.... Després ens vam traslladar al celler. Ens va introduir al mon del vi d’una manera molt entenedora, i amb una passió que s’encomanava. Vam visitar les instal·lacions i finalment vam gaudir d’un tastet d’un vi blanc i d’un vi negre de la casa, ben acompanyats per uns bocins de formatge també del Miracle. Un maridatge extraordinari.

Jordi: recordarem aquesta lliçó de vida que ens has donat i com heu sabut fer tangible una il·lusió.

Cap a la una, ben carregats de formatge i de vi, vam conquerir de nou el nostre autobús i vam tornar cap a casa.

Gràcies a tots i a totes per una nova experiència compartida. Fins a la propera!