És realment intel·ligent la IA?

L’Aula d’Extensió Universitària de Solsona va acollir, el passat dijous 22 de gener de 2026, la conferència ÉS REALMENT INTEL·LIGENT LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL?, a càrrec del doctor Ramon López de Mántaras i Badia, una de les veus més autoritzades i crítiques en l’àmbit de la intel·ligència artificial (IA) a escala europea. Davant d’un públic atent i participatiu d’unes 135 persones, el científic va oferir una reflexió profunda, rigorosa i alhora entenedora sobre els límits reals de la IA actual i els riscos d’un relat excessivament triomfalista.

Lluny dels titulars apocalíptics o de les promeses gairebé miraculoses que sovint acompanyen la intel·ligència artificial, López de Mántaras va començar situant el debat en el seu lloc: avui dia, va remarcar, no existeix una intel·ligència artificial comparable a la humana, sinó sistemes altament especialitzats que excel·leixen en tasques concretes però que no entenen el món ni el llenguatge de manera genuïna.

Un dels eixos centrals de la conferència va ser la distinció entre la intel·ligència artificial específica, que és la que ja utilitzem quotidianament, i la hipotètica intel·ligència artificial general, capaç d’aprendre, raonar i adaptar-se com una persona. Sobre aquesta segona, el ponent va ser clar: no només no sabem si serà possible algun dia, sinó que cal preguntar-se seriosament si és desitjable. La qüestió, va insistir, no és només tecnològica, sinó profundament ètica.

Amb exemples clars i sovint irònics, López de Mántaras va mostrar les mancances fonamentals dels sistemes actuals, especialment dels models generatius com ChatGPT. Tot i la seva aparença de competència lingüística, aquests sistemes —va explicar— no entenen el significat del que diuen: simplement calculen quina paraula és més probable que vingui després. La manca de coneixement de sentit comú i d’un model del món fa que cometin errors greus en situacions mínimament fora del que han vist durant l’entrenament.

Els exemples de cotxes autònoms bloquejats davant d’un semàfor espatllat, de respostes mèdiques inadequades o de problemes lògics resolts de manera absurda van servir per il·lustrar una idea clau: habilitat no és el mateix que comprensió. Segons el conferenciant, ens trobem davant de sistemes molt eficients en certes tasques, però buits de comprensió real.

Un altre aspecte que va generar especial interès entre el públic va ser la reflexió sobre què hi ha darrere la cortina de la intel·ligència artificial. López de Mántaras va denunciar el paper sovint invisibilitzat de centenars de milions de persones arreu del món que treballen etiquetant dades, moderant continguts o corregint respostes en condicions precàries, fet que qüestiona fins a quin punt aquesta intel·ligència és realment artificial.

La conferència va acabar mirant cap al futur de la recerca, amb una defensa clara d’un canvi de paradigma: si algun dia es vol avançar cap a una IA més genuïna, caldrà dotar les màquines d’un cos i de la capacitat d’interactuar físicament amb el món. Només a través de l’experiència —va concloure— es poden aprendre relacions bàsiques de causa i efecte, el veritable fonament del sentit comú.

Una sessió que va convidar a pensar, a qüestionar els discursos dominants i a assumir que, en matèria d’intel·ligència artificial, el pensament crític és avui més necessari que mai.

Perfil del conferenciant
Ramon López de Mántaras i Badia és un dels pioners de la intel·ligència artificial a Europa. Doctor en Física i en Informàtica, és professor d’investigació del CSIC i cofundador de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC), que va dirigir durant molts anys. Ha estat investigador i professor en universitats com la de Berkeley i la Western Sydney University, i és membre de l’Institut d’Estudis Catalans. La seva recerca se centra especialment en l’aprenentatge de relacions causa-efecte i en els fonaments cognitius de la intel·ligència artificial.