Envellir amb força: la proteïna als 65

La dietista i farmacèutica Carlota Serra omple el Casal Cívic de Solsona amb una xerrada pràctica i inspiradora

La segona conferència del curs 2025-26 de l’Aula d’Extensió Universitària de Solsona va omplir de gom a gom el Casal Cívic i Comunitari Xavier Jounou el passat dijous 16 d’octubre. Unes 130 persones van seguir amb gran interès la ponència de Carlota Serra i Jorba, farmacèutica, dietista-nutricionista i especialista en psiconeuroimmunoendocrinologia (PNIE), que va parlar sobre LA IMPORTÀNCIA DE LA PROTEÏNA EN MAJORS DE 65 ANYS.

La conferència va combinar informació científica amb consells pràctics i exemples quotidians, en un to proper i motivador que va connectar amb el públic des del primer moment.

Carlota Serra va començar la seva exposició recordant que tenir una bona massa muscular és essencial per envellir amb salut, i que aquesta massa muscular depèn en gran part de la quantitat i la qualitat de proteïna que ingerim. La ponent va destacar que la pèrdua de massa muscular —un procés conegut com sarcopènia— s’associa a un augment de la mortalitat, del risc de caigudes i de malalties com la diabetis o les patologies cardiovasculars. Amb l’edat no només mengem menys proteïna, sinó que també l’absorbim pitjor i el cos la utilitza amb menys eficàcia. Per això necessitem més proteïna a mesura que envellim, va subratllar.

Segons diversos estudis, entre el 50 i el 70% de les persones majors de 55 anys no arriben a les recomanacions mínimes de consum, que haurien de situar-se entre 1 i 1,2 grams de proteïna per quilo de pes al dia. Serra va remarcar que l’objectiu és repartir aquesta proteïna en els tres àpats principals —uns 25 o 30 grams per àpat—, i va il·lustrar-ho amb exemples de menús equilibrats: pa torrat amb pernil i llet per esmorzar, bistec amb mongeta tendra i iogurt per dinar, o sopa d’escudella i truita per sopar. La clau és incloure proteïna a tots els àpats del dia, va insistir.

La dietista també va parlar sobre la diferència entre proteïnes d’origen animal i vegetal, i va explicar com combinar correctament llegums, cereals i fruits secs per aconseguir una proteïna d’alta qualitat. A més, va oferir nombroses estratègies per a persones que tenen dificultats per mastegar o per consumir grans quantitats d’aliment: adaptar textures, elaborar plats únics o incorporar petits enriquiments proteics, com afegir llet en pols, formatge ratllat, ou dur o fruits secs als plats habituals. Amb tres petits trucs al dia podem sumar l’equivalent a un bistec extra, va comentar amb un somriure.

Per fer-ho més entenedor, Serra va presentar el cas pràctic de la senyora Maria, una dona gran que es trobava cansada i amb poca gana. Amb petits canvis en la seva alimentació —com afegir més proteïna a cada àpat—, podia millorar notablement la seva vitalitat.

El torn de preguntes final va ser molt participatiu i va demostrar l’interès del públic pel tema. Serra va tancar la sessió amb una frase que va resumir tota la xerrada:

Menjar bé no és menjar molt, és menjar millor. I la proteïna és una de les millors inversions que podem fer en la nostra salut.

La sessió va cloure amb un càlid agraïment a la conferenciant per la seva generositat.

Agraïm als assistents a la conferència la seva participació entusiasta en el torn de preguntes, que va contribuir a enriquir el debat.