Barcelona: hotels i sardanes

Les 55 places disponibles es van veure ocupades bastants dies abans de tancar el temps d’inscripció. Fins i tot es va obrir una llista d’espera. Acabat el termini, quatre socis i sòcies van comunicar-nos que, per diversos motius, no podien participar a la sortida. Així doncs, quatre persones més van sumar-se a l’excursió de manera un xic inesperada.

Per variar, anàvem tapats. Un dia d’hivern. L’autocar va arribar un pèl tard. L’Agustí va començar a detallar els noms del llistat i ordenadament i diligent vam anar pujant i acomodant-nos al nostre seient. Un cop situats, vam començar la ruta que ens duria cap a la capital catalana.

Vam arribar a l’hora prevista a les Drassanes Reials (Museu Marítim) de Barcelona, on ens vam trobar amb el nostre guia, en David Revelles, periodista, molt posat en els dossiers de viatges i en la divulgació històrica. Després de donar-nos la benvinguda, ens va repartir uns auriculars i uns receptors que ens permetrien sentir les seves explicacions tot passejant.

A ritme de jubilat (com sempre), vam començar a caminar per La Rambla, en direcció a Plaça Catalunya. Les jaquetes començaven a fer nosa. El David ens portà a la Barcelona de molts anys enrere. Vam aturar-nos al costat de l’estàtua de Frederic Soler (Pitarra), situada davant de la Biblioteca Gòtic – Andreu Nin. Entre altres fets, ens explicà que aquest equipament es troba en un edifici històric, on als anys 30 del segle passat hi havia el Gran Hotel Falcón, una de les seus del POUM a la Rambla (Andreu Nin fou secretari del POUM, per això la biblioteca porta el seu nom). A més, aprofità la situació per parlar-nos del Teatre Principal que teníem a l’altra banda del carrer: un edifici catalogat com a bé cultural d’interès local, que funcionà des de la segona meitat del segle XVI fins al 2017, i que ara allà s’està. No saben què fer-ne. Llàstima.

Vam pujar uns metres més amunt i ens vam plantar davant de l’Hotel Quatre Nacions. La meitat del grup vam entrar-hi i l’altra meitat vam anar a una botiga de regals, l’ALE-HOP. Anem a pams. La primera colla es va trobar amb un hotel modest. Vam pujar fins a una gran sala plena de fotografies per totes les parets. El David va  rememorar la trajectòria de l’històric Hotel Cuatro Naciones, un dels hotels més luxosos i llegendaris de Barcelona que va acollir clients il·lustres, com Stendal, George Sand i Chopin, Ulysses S. Grant, Pirandello, Buffalo Bill o Einstein. Va il·lustrar l’explicació amb les imatges de la mateixa sala i les que duia memoritzades a la seva tauleta tàctil. Mentrestant, la segona colla va entrar a la botiga, a la part posterior de la qual van poder admirar les pintures del sostre que decoraren a principis del segle passat el que fou el Gran Café Cuatro Naciones, un sostre modernista amb tres vidrieres de colors, amb motius florals, sanefes, garlandes, ... Espectacular. Els dos grups van intercanviar les seves visites i així vam completar la descoberta del primer hotel.

Vam continuar Rambla amunt, sempre atents al relat del nostre speaker particular. Vam creuar el carrer fins a arribar a l’Hotel Oriente, també catalogat com a bé d’interès local. Un cop al davant, ens cridà l’atenció el rètol que deia: Hans Christian Andersen, escriptor danès, va viure des d’aquest hotel la inundació de la Rambla el 15 de setembre de 1862. Se’ns digué que originàriament fou el Col·legi de Sant Bonaventura (1652); el 1836 passà a ser una foneria i un taller de construcció de màquines; el 1842 obrí les portes com a Fonda de Oriente; durant la guerra civil fou reconvertit en hospital militar. Acabada la guerra, l’hotel patí molts desperfectes ja que hi va caure la darrera bomba franquista que es va llençar sobre Barcelona. El propietari, Josep Gaspart, el reconstruí, recuperà el mobiliari i el tornà a obrir. Al llarg dels anys, va acollir també personatges famosos, com Errol Flynn, Manolete, Ava Gardner, Orson Welles, Maria Callas, Toscanini, Mary Pickford, Juan Belmonte o Joselito El Gallo.

A continuació, vam entrar, vam trepitjar un curt passadís i vam anar a parar a l’entresol, una gran sala envoltada d’arcs, que conserva la decoració classicista a base de motllures i columnes corínties d'estuc policrom i daurat. La característica principal d'aquest espai és que el seu sostre presenta una gran obertura de planta octogonal que permet l'accés directe de llum natural i la comunicació amb el pis superior, cobert per una claraboia piramidal d'acer i vidre. Acabada la visita, vam tornar a la Rambla.

Vam passar pel davant del Gran Teatre del Liceu, per l’entrada del Mercat de la Boqueria i del Palau de la Virreina, vam veure la façana de l’església de la Mare de Déu de Betlem i un munt de restaurants i bars que ens oferien els seus productes. Eren prop de les dues i els estómacs començaven a queixar-se. Per fi, vam arribar al Restaurant Núria, ben a prop de Plaça de Catalunya. En David Revelles va acabar la seva exposició i es va acomiadar de nosaltres. I vam fer un bon dinar: aperitiu, fideuada amb all i oli, carn o salmó, mousse de xocolata, begudes, cafè.

Descansats i tips, vam iniciar un parèntesi en l’activitat i vam dedicar-nos a passejar pels voltants, a anar de botigues o a fer una cervesa. A l’hora pactada, ens vam trobar al Palau de la Música Catalana. Vam entrar i vam accedir a les nostres localitats. Puntualment, va situar-se a l’escenari la Cobla Marinada. El flabiolaire de la formació, l’Albert Fontelles, solsoní, ens feu una introducció molt treballada sobre la Tarda de sardanes que havien preparat.

La presència del mestre Edmon Colomer va donar el tret de sortida a l’espectacle. Vam viure una primera part amb cinc peces magistralment interpretades per la cobla, algunes de les quals acompanyades per membres del Ballet del Conservatori Professional de Dansa de l’Institut del Teatre. Espectacular. Després d’un descans, l’imponent escenari del Palau es va omplir amb els cantaires del Cor Jove de l’Orfeó Català i el Cor Jove Amics de la Unió, i amb els membres de la Cobla Marinada. Ens van oferir set peces que van omplir l’espai de virtuosisme i els presents vam esclatar, bo i aplaudint intensament, cosa que derivà en un seguit de bisos i peces noves que es van afegir a un programa molt complet. Vam sortir del Palau amb aquella cara de satisfacció que et queda quan has vist complertes les teves espectatives.

Solament quedava el retorn. Acabat el concert, vam anar xano-xano cap al carrer Trafalgar, a la recerca del nostre autocar. Com al matí, vam esperar una estona. Ens va recollir i cap a casa. Vam arribar a l’Estació d’autobusos de Solsona cap a les onze de la nit. Tots bé.

Hem penjat unes quantes fotografies del viatge a la pàgina web de l’Aula, concretament a l’apartat Fotogaleria / BCN: hotels i sardanes. Si voleu afegir les vostres, us ho agrairem.

Au, a reveure!