Conferència

El terme Logos, del grec, es tradueix com paraula, pensament, concepte, raó o, fins i tot, intel·ligència. Per tant, la mateixa expressió utilitzada per referir-nos a la paraula s’utilitza per representar allò que es pensa. I aquesta convergència, aquesta sinonímia, ens ha de fer reflexionar. Perquè, la paraula, la lletra, és només una eina per comunicar-se o és el punt de partida del nostre enraonament?

No és un tema sense importància. Menys, avui. Quan sembla evident que vivim en una època on la imatge és la indiscutible protagonista – sobretot, per la influència del cinema, la televisió i, avui, d’Internet –  associar paraula i pensament sembla estrany. I és que les imatges no ens poden fer reflexionar? I és que no són una manera d’interpretar el món? Una imatge val més que mil paraules? Per què?

La paraula no és més que allò que és dit.  Les imatges, seqüències dinàmiques o flaixos estàtics, són representacions d’allò que veiem, d’allò que tenim davant o d’allò que imaginem visualment. Però, no són pensament?